Guillem Mateo / Força i Esperança

Quan un equip no funciona com a tal, i el líder, en aquest cas, l’alcalde, ha de fer de tot i arribar a tot arreu, a la llarga els resultats no són els desitjats. I l’únic responsable n’acaba sent el líder, l’alcalde.

A Pineda tenim un alcalde amb compromís, que li agrada la seva feina i que s’estima Pineda. Podríem parlar de la seva joventut, de la seva formació o de la seva inexperiència, però serien excuses de mal pagador, per què amb voluntat i esforç, com és el cas del sr. Amor, tot s’acaba superant.

El problema esdevé quan un bon líder es troba sol enfront del perill, sol enfront del dia a dia d’un Ajuntament com el de Pineda, de gran magnitud.

Malauradament pels ciutadans de Pineda el nostre alcalde no compta amb un equip de regidors a l’alçada del càrrec que ostenten. Podem afirmar amb tranquil·litat i essent coneixedors de causa que gran part dels grans problemes d’aquesta legislatura han estat produïts per alguns dels propis regidors socialistes. Fet que ha provocat que l’alcalde s’hagués de vestir de bomber i anar a corre-cuita a apagar els focs encesos pels seus regidors, amb resultats diversos.

És clar que no ens referim a tots els regidors: n’hi ha 4 que poden salvar-se d’aquesta crema, més l’alcalde. Però, com comprendran, 5 d’11 és menys de la meitat de l’equip. I jo no conec de cap equip en què només jugant els cracks es guanyin els partits.

Ara ve l’anàlisi: aquest equip és poc experimentat, amb poca formació, però sobretot, i en una gran mesura, ens trobem davant d’un equip de govern amb poca dedicació, que viuen d’esquena a l’ajuntament i que la única preocupació que tenen és que l’oposició no els fem sortir els colors en el ple municipal.

Per tant, des de la crítica objectiva li recomanem des d’aquestes línies al nostre alcalde que miri bé qui el rodeja i les tasques que desenvolupen. El seu equip necessita de canvis per poder afrontar el final de legislatura amb alguna esperança i garantia d’èxit. Pensi que un cop acabada, ningú li preguntarà qui era el regidor de sanitat, sols li demanaran quina ha estat la seva obra de govern.

Per favor Sr. Amor, actuï. Encara li queden més de 500 dies d’alcalde!

Aquest govern, que segurament té molts encerts en la seva acció del dia a dia, últimament en les decisions importants no se’n surten. No estant a l’alçada de l’administració que governen: el nostre Ajuntament.

La última mostra la hem viscut, malauradament, aquesta Festa Major.

El regidor de cultura, el sr. Millán, i l’alcalde, el sr. Amor, ens varen vendre una nova Festa Major: amb noves tipologies de festes i actes,  amb moltes innovacions i  molt més participativa.

Per començar, denunciar la descoordinació i la impressió d’improvisació viscuda durant tota la Festa Major. Creiem que ha faltat organització en l’agenda dels actes i els seus preparatius.  Alhora que també s’han deixat de fer actes tradicionals, a vegades en favor d’innovacions poc clares i que els ciutadans no hem acabat d’entendre, i en d’altres que simplement s’han deixat de fer.

Capítol a part mereix l’invent que en el seu moment va fer la sra. Palacin d’ERC: el Consell de Joves de Pineda. Avui en mans de la sra. Villarte del PSC, i a estones en les mans del sr. Millán, quan la sra.Villarte ja no sap que fer ni com sortir-se’n.

El Consell de Joves és un desgavell que ningú sap qui controla, ni com s’organitza i ni amb quins criteris es reparteixen els recursos; de fet podem afirmar que pràcticament només existeix per la Festa Major, essent un Consell de Joves “fantasma”  i sense vida pròpia.

En l’any de crisi que estem vivint, entenem que el més assenyat hauria estat mantenir el format tradicional de la Festa Major: retallant els actes que no es poguessin realitzar per falta de pressupost i mantenint tots aquells que porten fent-se des de sempre. I deixant, per més endavant, les innovacions o nous models de Festa Major, per quan hi haguessin més recursos,  de manera que poguessin conviure amb els actes i les festes tradicionals arrelades a Pineda d’ençà fa molts anys.

Però és clar que aquest govern sempre ha d’estar a la última, innovant i canviant tot el que s’ha fet fins ara.

Es veu que a Pineda ens feia falta aquest govern per situar-nos en el mapa de les Festes Major de Catalunya… a veure si l’any que ve hi sortim al mapa i a veure quina Festa Major ens preparen, per què la d’aquest any és clar que no passarà a la història.

El nostre poble, gràcies al Pla Zapatero,  rebrà uns 4,5 milions d’€ per a dur a terme diferents projectes de remodelació de places i voreres. Amb la única condició que les obres estiguin acabades abans del 2010.

El govern municipal ha decidit començar les obres d’immediat. Amb el resultat següent: tot el poble aixecat durant tot l’estiu!

Per si el nostre Alcalde ho ha oblidat, li recordem que l’agricultura fa 30 anys va deixar de ser un dels motors econòmics del poble.

I que la indústria, malauradament, està de cap a caiguda degut a la crisi global i a la deslocalització. Per cert, capítol a part mereix el centre INNOVA, creat pel nostre Alcalde per atreure empreses a Pineda, sense cap éxit a dia d’avui. Això si, inaugurat dues vegades: primer pel sr. Joan Clos, quan era ministre d’Indústria, i la segona pel President Montilla.

Per tant, el comerç i el turisme, tot i el mal moment pel que atrevessen, podríem concloure que són unes de les poques fonts de riquesa econòmica que ens queden com a poble. I l’Alcalde les promocionarà fent obres per tot el poble durant tot l’estiu.

Aquestes obres haurien d’haver començat a la tardor, tenint temps suficient. Però la falta de valentia i de rigor de l’Alcalde provoquen aquesta situació maldestre i barruera.

I és així com s’explica que portem més de 4 mesos amb les entrades principals del poble tancades parcialment, així com tants i tants de carrers.

Si us plau, que estem parlant de voreres! No d’una nova biblioteca amb quasi 2 anys de retard.

La nostra proposta de gestió, per executar aquestes obres, hauria estat com la d’altres pobles costaners, en que les obres es comencen pels  barris perifèrics fins arribar als centres comercials, per tal que durant l’estiu els botiguers i comerciants notessin mínimament les obres.

Sembla que l’Alcalde no sigui conscient del que ens hi va com a poble. Molt parlar del futur del poble i molt parlar de la Pineda del 2015, però l’estiu del 2009, Pineda està totalment en obres, mentre pateix la pitjor crisi econòmica dels últims 50 anys. I ja podem tremolar, en ZP ha promés un altre pla d’ajudes per la primavera que ve: l’estiu del 2010 també el passarem en obres?

Notem desídia, deixadesa i una manca de seriositat en la gestió del dia a dia. Li recordem que encara li queden 2 anys i moltes promeses, segurament masses, per complir.

Alcalde, es pot saber a què juguem?

article al Punt de l’escriptor Toni Sala (31/03/09)

En el ple municipal varem poder comprovar fins a quin punt l’Alcalde i el govern NO creuen en la participació ciutadana.

Els tres partits que formem l’oposició li varem demanar formalment que fessin una CONSUTA POPULAR sobre l’àrea residencial (ARE) que la Generalitat vol desenvolupar en els terrenys que separen els nuclis urbans de Poblenou i Pineda Centre, en els quals han decidit fer-hi quasi bé uns 2000 habitatges.

I la resposta del govern va ser contundent: NO A LA CONSULTA.

En molts pobles amb àrees residencials assignades com la de Pineda, els govern municipals, independentment del color polític, han fet consultes populars per saber que n’opinen els veïns i les veïnes d’un projecte que canviarà per sempre l’estructura i la forma del poble en què viuen.

En alguns casos la consulta ha estat positiva i en altres negativa, però el que ha estat meridianament clar ha estat la voluntat política dels seus governants: consultar al poble sobre quin volen que sigui el seu futur.

Aquest govern va preguntar als veïns de l’avinguda del Mediterrani sobre on volien els aparcaments en la remodelació d’aquesta via, fet que varem aplaudir en el seu  moment. Ara en canvi, quan es tracta d’un tema que canviarà la fisonomia de Pineda, en aquest cas no és necessària la participació ciutadana, ja no la troben convenient.

Més enllà de si estem a favor o no d’aquesta àrea residencial, enteníem necessària aquesta consulta per saber l’opinió del poble en un tema de tanta rellevància pel nostre futur.

O és que els veïns i veïnes de Pineda som menys que els de Sant Celoni, Tordera, Ripoll o Banyoles?

Des de Convergència Pineda volem traslladar la nostra preocupació per la situació del comerç al nostre poble. Són molts el problemes que la gent del poble està vivint, però en aquest article ens centrarem en el comerç.

Pineda mai s’ha carecteritzat per ser un poble de comerç exclusivament, però si és cert que sempre hi ha hagut un teixit comercial fort. No tant abastament com podria ser el cas de Calella  però si el suficientment reeixit per ser atractiu pels veins i veïnes del poble.

D’ençà fa uns anys cap aquí el sector s’ha anat debilitant, molts són els factors que hi han influít, però ara amb la situació econòmica actual, el comerç s’està ressentint notablement. Tant és així, que en les últimes setmanes molts comerços consolidats i assentats han decidit abaixar la pesiana per no tornar-la a aixecar. I sobretot, fent-se més evident en carrers com per exemple el Dr. Bartomeu.

No cal que expliquem que un poble sense comerç és un poble sense vida, en gran mesura, i que per tant requereix de l’atenció de tots i totes. Hem de fer “surar” i rescatar el comerç de la dinàmica en què fa anys va entrar.

És per això, que reiterem el nostre suport a l’Alcalde i al govern municipal per participar activament en les decisions imprescindibles i de consens que Pineda de Mar ha de prendre per tal de salvar la situació del comerç al poble.

No volem mirar enrera, el que ens preucopa i el que ens interessa és el comerç i els seus problemes. Estem disposats a treballar plegats per trobar les solucions que el poble ens demana.

Benvolguts/des patriotes, 

 No podia deixar passar l’oportunitat de desitjar-vos un molt Bon Nadal i una feliç entrada al 2009.

 Un 2009 que espero i desitjo estigui ple de salut i amor, i com no, d’il·lusions i projectes acomplerts.

És en aquest sentit que aporfito que demanar-vos tota l’ajuda per tal de contribuir en la construicció de la Casa Gran, en aquest cas: la Casa Gran de Pineda.

Necessitem de molts i moltes patriotes que durant cada dia d’aquest proper 2009 ens ajudin amb el seu gra de sorra i alhora ens tansmetin la seva energia i suport, per tal que des de Convergència Pineda continuem creixent com a alternaitva, de la mateixa manera que ho hem fet durant aquest 2008.

Estic convençut que el futur de Pineda beu d’una Convergència forta i ben travada, que faci de pal de paller de la Casa Gran de Pineda, que no és res més que el poble que tots imaginem i que entre tots podem esdevenir. 

Els meus millors sentiments per tots els veïns i les veïnes de Pineda.

Una abraçada i un somriure!

Guillem Mateo

President de Convergència Pineda

El camí mai el fas sol, per sort! I sempre tens al costat aquelles persones que et donen el seu suport i empenta per tal de poder continuar avançant!

Avui, des d’aquests ratlles, vull agrair especialment a la Tere i a la Neus el suport i els ànims que sempre em donen! I com no també, a totes les noies de la foto, que també m’ajuden aportant el seu gra de sorra.

Merci per ser-hi!

La generació que em va acollir a la jnc es va jubilar amb en Jordi Cuminal i en Marc Pifarré al capdavant, juntament amb l’Albert Batalla.

I per altra banda, la meva generació ha passat a dirigir l’organització, ara liderada per en Gerard Figueras al capdavant, juntament amb en David Font i la Laura Costa.

Espero molt d’aquesta nova etapa carregada d’il·lusió i de ganes de treballar, amb gent preparada al capdavant. I tenint molt present el lema d’aquest congrés, la jnc ha d’esdevenir la joventut decisiva del present i del futur del catalanisme polític.

Estic convençut  que aconseguirem plegats ser decisius i marcar les diferències.

Visca la Joventut Nacionalista de Catalunya!

El més difícil ja ha passat: el poeta ja és aquí, ja és el President dels EE.UU.
Des de qui el primer dia va apostar per ell, des de qui confia en ell sense més…ara toca mirar més enllà.
Ara bé el més difícil, que el poeta que derrotà a la Hillary  contra pronòstic, i al McCain amb solvència, ara ha de demostrar que potser el gran governant que acull un gran poeta, i no tan sols, el gran poeta que no va saber governar.
YES, WE CAN! Força i Esperança.